Document inicial

Presentació:

Igual com ja vam fer fa quatre anys, la CUP inicia un procés de participació ciutadana de debat i proposició, amb l’objectiu de definir el model de ciutat que volem construir i materialitzar-lo en la proposta de programa electoral que defensarà la CUP a les eleccions municipals de maig de 2015.

Aquest procés es dividirà en diferents sessions de debat temàtiques, obertes a la participació de tothom qui ho vulgui. A partir del treball realitzat pel grup de persones que participi en cadascuna d’aquestes sessions, es realitzarà un esborrany de programa que s’haurà de sotmetre a votació en una assemblea oberta que es realitzarà aproximadament al març de 2015.

El contingut d’aquest programa, elaborat mitjançant la participació de tots i totes, serà el document que fixarà les propostes al Ple de la CUP per al proper mandat 2015-2019.


Metodologia:

La sessió es dividirà en les següents fases:

  • Introducció: Presentació del tema a càrrec del moderador, a partir de l’experiència adquirida a l’Ajuntament i del programa marc (10 min.)
  • Presentació dels participants: Roda de presentació (5 min.)
  • Fase de diagnosi: Obrir el debat per consensuar una radiografia de l’estat de la ciutat (30 min.)
  • Fase de propostes: Un cop conclosa la diagnosi, fer una enumeració dels principals problemes que presenta la ciutat. Punt a punt debatre sobre les possibles propostes per resoldre aquests problemes (60 min.)
  • Fase de conclusions: Fer un repàs de l’enumeració dels problemes i de les propostes respectives. Fixar calendari de treball tenint en compte la segona fase del procés. En funció de com ha anat el debat, se pot considerar de convocar un nou debat, de treballar via mail…(15 min.)

Introducció:

Els serveis públics són una conquesta de les lluites socials de finals de la Dictadura, que són reconeguts –tot i que no garantits- en la Constitució de 1978. D’aquesta manera, el raquític Estat del Benestar, posa un pedaç en el sistema capitalista, per tal de garantir la subsistència de les classes populars i garantir-ne la seva reproducció social.

Segons la legislació espanyola, els ajuntaments com els de la ciutat de Reus, tenen un seguit de competències obligatòries. No obstant, per tal de garantir el benestar de la ciutadania, a causa de la inacció de les institucions corresponents (bàsicament la Generalitat) i motivades pel sorgiment de noves realitats socials que a finals dels setanta no existien, l’Ajuntament de Reus ha anat assumint el desenvolupament de polítiques socials que no li eren d’obligatori compliment.

A més, a la nostra ciutat, aquestes polítiques no s’han implementat de forma directa, sinó que s’ha fet a través d’organismes autònoms, i sobretot, empreses municipals i fundacions. Això ha provocat, una manca de control democràtic de la gestió d’aquests òrgans. Com també, paradoxes com que una escola bressol municipal o un gimnàs municipal pugui tenir una matrícula més cara que una empresa privada que es dedica a la mateixa activitat. La mercantilització dels serveis públics és paradigmàtica a la ciutat.

Durant aquests quatre anys, hem lluitat en defensa del caràcter públic dels serveis públics. Hem intentat fer entendre als consells d’administració de les empreses que els i les destinatàries dels serveis que presten no són clientes, sinó usuàries. Ho hem fet, alhora de presentar esmenes i propostes a les tarifes dels serveis. Ho hem fet, alhora de recalcar que el leitmotiv no era el compte de pèrdues i guanys, sinó el servei prestat.

Ho hem fet també, en el cas d’aigües per exemple, plantejant que l’objectiu no era facturar més, sinó facturar menys perquè això implicaria un ús més racional de l’aigua i un estalvi dels recursos naturals. No obstant, l’interès dels consellers i conselleres per qualsevol proposta que vagi més enllà del “powerpoint” del gerent de torn és nul.

Una altra problemàtica que cal sumar, és la cohabitació de serveis municipals amb entitats privades que presten el mateix servei. El cas paradigmàtic d’aquesta situació es produeix en l’àmbit esportiu o també en el cultural. L’existència de clubs esportius ha provocat que la ciutat de Reus (amb més de 100.000 habitants!) no disposi d’una piscina municipal perquè la ciutadania pugui practicar la natació, per exemple. O, en l’àmbit cultural, ha provocat que fins fa pocs anys, l’Ajuntament de Reus no disposés d’una biblioteca pública amb accés gratuït per a tothom. A sobre, cada any l’Ajuntament de Reus destina centenars de milers d’euros de diners públics a subvencionar a aquestes entitats, que no generen un retorn a la ciutadania.

En aquesta línia d’exclusió social, volem destacar també la proposta del nou govern d’excloure a totes les persones que no tenen una antiguitat de dos anys del padró municipal, de l’opció de rebre qualsevol tipus de subvenció o bonificació per accedir als serveis públics. Hem intentat durant aquests quatre anys des de diferents fronts, aturar aquesta mesura, però ha estat impossible.


Programa electoral CUP Reus 2011

1. La recuperació del Pla Educatiu de Ciutat i del projecte de ciutat educadora, que ens permetin elaborar un mapa de les necessitats reals de la ciutat en matèria educativa i, que partint de la participació de tots els actors implicats, generi resposta a aquests reptes.

2. La dotació de recursos humans, econòmics i infraestructurals als centres, segons les seves necessitats i no en funció de criteris elaborats sense una diagnosi real de la situació de l’ensenyament a la ciutat.

3. L’elaboració d’una zonificació de centres que parteixi de la igualtat d’oportunitats, tot garantint la llibertat d’elecció dels pares i les mares, garantint un model d’escola de proximitat.
4. L’ampliació i reformulació del Consell Educatiu de la Ciutat i dels centres, per garantir la participació de tots els actors implicats en el funcionament del centre i una planificació més adequada a les necessitats de cadascun dels centres i de la xarxa global de la ciutat.

5. L’aplicació d’un model d’educació corresponsable, en el qual hi participin tots els actors implicats en cada centre, i en el que el Consistori faciliti la realització d’activitats extraescolars que fomentin el desenvolupament personal de l’alumnat i la cohesió social.

6. La revisió i reimpuls dels Plans Educatius d’Entorn, com a eines de desenvolupament personal i cohesió social, a partir d’una dotació de majors recursos i una planificació que respongui a les necessitats reals de cada centre.

7. L’obertura dels centres d’ensenyament a la ciutat i la participació d’aquests en la vida social i cultural dels barris en els quals es troben ubicats, fomentant així un model d’escola de proximitat.

8. La creació d’un pla integral per garantir la igualtat d’oportunitats a tots i totes les alumnes, independentment del seu estatus social, lloc de procedència, minusvalies físiques o psíquiques… amb la involucració de tots els actors implicats i una major dotació de recursos professionals.

9. La creació d’unes condicions de treball i contractuals estables per a tots i totes les professionals que treballen als centres d’ensenyament, acabant així amb l’externalització dels serveis i la precarietat laboral dels i les treballadores.

10. La promoció de la professionalitat dels i les treballadores dels centres, a partir d’augmentar l’oferta formativa, l’intercanvi d’experiències i el reconeixement de la seva funció social.

11. La millora i construcció de canals de comunicació fluids entre l’Ajuntament, la Generalitat i els i les professionals del centre, que permetin una gestió col•lectiva dels problemes i les necessitats de cadascun dels centres d’ensenyament.

12. La creació d’una xarxa de llars d’infants que garanteixi l’accés dels infants de 0 a 3 anys a l’ensenyament i que siguin propers a tota la ciutadania.

13. L’augment de places de reserva en cada centre, per poder garantir l’adaptació dels i les alumnes que s’incorporin de forma tardana al centre i, que per tant, presenten necessitats especials.

14. La des-massificació dels centres d’ensenyament que garanteixin una millor gestió dels centres, un procés d’ensenyament de major qualitat i un entorn més favorable al desenvolupament personals de l’alumnat i a la tasca del professorat.

15. La promoció d’un model d’ensenyament inclusiu, laic, popular, crític i arrelat al barri i a la ciutat.

16. La promoció de la llengua catalana, no sols com a llengua vehicular, sinó també com a llengua d’ús social als centres educatius.

17. Equilibrar les accions formatives que provenen de l’educació formal i no formal, cal treballar conjuntament.

18. Potenciar la col•laboració entre els centres educatius i entitats de lleure, són àmbits que es complementen i en ocasions treballen pels mateixos col•lectius des de diferents espais.

19. Impulsar activitats de lleure en família, on participin tant els pares com els fills/es. Activitats que permetin compartir experiències. Avui les activitats que es realitzen el que afavoreixen és que els pares tinguin el rol d’acompanyants dels seus fills, però no realitzen una activitat conjunta.

20. Tenir espais i recursos per a un lleure a l’abast de tothom. Infraestructures públiques en aquest àmbit poc “educadores”: desatenció dels espais/ equipaments, manca de manteniment… amb dèficits, són insuficients per a tota la població: amb 5 o 6 centres cívics no es soluciona…

21. Impulsar l’esport base i incorporar la figura de l’observador esportiu per tal de treballar conjuntament amb infants i joves les pràctiques que promouen els valors de l’equip, la complicitat, l’esforç i tots aquells que converteixen l’esport en un espai d’enriquiment col•lectiu.

22. Dotar dels equipaments esportius necessaris a Reus per tal que les iniciatives esportives privades no generin exclusió social en la pràctica esportiva. Només compartint equipament i pràctica esportiva infants i joves aprendran a conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador.

23. Oferir suport, recursos i ajudes a les entitats de lleure que mantenen les estructures de voluntariat. Els caus, esplais, casals de joves i altres entitats de lleure de caire laic són exemple de socialització col•lectiva basada en l’entrega de temps de lleure a espais allunyats del consum i del control social. El suport a aquestes entitats i els seus monitors ha de poder ser prioritari en un moment en què el compromís social es desvalora.

24. Ampliar les instal•lacions municipals per tal que aquestes només estiguin en mans privades. A Reus cal una piscina municipal coberta, més gimnasos públics i més poliesportius lleugers.

25. Retornar la gestió dels espais a les persones i associacions que en fan ús, ajudant-los en el seu manteniment i vigilància si s’escau. La burocràcia és poc elàstica i no permet el marge d’acció que dóna la coneixença entre les persones o entitats.

26. Recuperar els jocs tradicionals, més enllà dels esports actuals, alguns d’ells competitius, la nostra societat ha desenvolupat molts jocs que fomenten la cohesió de la ciutadania i funcionen alhora com un punt de trobada.

* Si accedeixes a http://gm.cupreus.cat/mocions-presentades/ trobaràs totes les mocions presentades al Ple i Junta de Portaveus durant el mandat 2011-2015.


Programa marc de la CUP a les eleccions municipals de 2011

L’educació no només pertany a l’àmbit eductiu, sinó que forma part de tota la societat, és per això que des de la CUP es parla de ciutat educadora. Entenem que aquest projecte és llarg i des de la CUP pensem que s’ha de treballar en l’àmbit de l’ajuntament per tal de garantir la continuïtat sigui quin sigui l’equip de govern de la ciutat, ja que va més enllà dels quatre anys de legislatura. Totes aquestes polítiques educatives s’han d’integrar dins del projecte educatiu de ciutat (PEC); per tant, pensem que el PEC:
• Ha de proposar canvis que vagin més enllà de connectar sinergies i cohesionar la població.
• S’ha de situar en el marc de les polítiques proactives que possibiliten canvis estructurals.
• S’ha de situar en el marc de la democràcia participativa en què la presa de decisions sigui de tendència horitzontal.
• Ha de buscar les carències en què calgui una intervenció assistencial i ha de garantir la igualtat d’oportunitats.
• Ha de fer una previsió de les possibles situacions de conflicte que es puguin desencadenar.

El PEC ha d’incloure les següents propostes genèriques:

• Elaborar un mapa educatiu de ciutat.
• Integrar diferents experiències socioeducatives de la ciutat.
• Atribuir tasques i funcions envers la comunitat als serveis municipals (escoles, CAP, poliesportius…).
• Delimitar els àmbits més adequats i propers per treballar conjuntament (esport, lleure, cultura, inserció laboral…).
• Tendir cap al model de compactació de serveis –incorporar actuacions de diverses àrees municipals i emparar-se en un òrgan integrador que supervisi les actuacions realitzades en el marc d’aquest projecte– tot facilitant una comprensió de les àrees municipals.
• Compartir les responsabilitats institucionals des de més d’una àrea.
• Anar tendint progressivament al treball transversal i als projectes integradors des de projectes més concrets i amplis.
• Elaborar un llistat de criteris pedagògics.
• Dissenyar voluntats educatives específiques per a cadascuna de les dimensions de la ciutat educadora.
• Assegurar que, en la seva elaboració, hi participen diferents professionals (educadors, biòlegs, arquitectes, artistes, comerciants…).

El PEC ha d’incloure, a més, aquestes propostes concretes:

• Rutes escolars
• Consistori infantil
• Escola de pares i mares
• Activitats relacionades amb el coneixement de la ciutat
• Activitats per conèixer les diferents cultures de la ciutat
• Casals d’estiu municipals
• Escoles bressol municipals
• Pla eductiu d’entorn
• Jo + ells = nosaltres / projecte famílies guia
• Jornades de bones pràctiques educatives

En ciutats de dimensions grans cal, a més, elaborar un projecte educatiu per barri per redimensionar els PEC.

D’altra banda, i des d’un punt de vista de la qualitat de vida que volem per a les nostres viles i ciutats, i com a elements de cohesió social de primer ordre, és necessari treballar per la promoció del lleure i de l’esport com a espais de convivència i d’enriquiment social i cultural. Davant la mercantilització del lleure, l’esport i la cultura, des de l’esquerra cal defensar i promoure valors com la creativitat, la imaginació, l’autoorganització, la cooperació, l’accés de totes i tots a la pràctica d’aquestes activitats, etc. Per això, des de la CUP treballarem per:
• Impulsar l’esport base i incorporar la figura de l’observador esportiu per tal de treballar conjuntament amb infants i joves esportius les pràctiques que promouen els valors de l’equip, la complicitat, l’esforç i tots aquells que converteixen l’esport en un espai d’enriquiment col•lectiu.

• Dotar dels equipaments esportius necessaris a pobles i ciutats per tal que les iniciatives esportives privades no generin exclusió social en la pràctica esportiva. Només compartint equipament i pràctica esportiva, infants i joves aprendran a conèixer-se i a relacionar-se en un àmbit altament cohesionador.

• Oferir suport, recursos i ajudes a les entitats de lleure que mantenen les estructures de voluntariat. Els caus, esplais, casals de joves i altres entitats de lleure de caire laic són exemple de socialització col•lectiva basada en l’entrega de temps de lleure a espais allunyats del consum i del control social. El suport a aquestes entitats i els seus monitors ha de poder ser prioritari en un moment en què el compromís
social es desvaloritza.


Conclusió:

El present document, pretén ser una introducció per a iniciar el debat en matèria de serveis públics al nostre municipi i al nostre ajuntament, per tal de realitzar una diagnosi de la situació actual en aquesta qüestió, així com iniciar el debat sobre propostes que poguessin servir per avançar en els objectius estratègics marcats.