Conclusions 1a sessió

Tal com ja vam fer fa quatre anys, la CUP inicia un procés de participació ciutadana de debat i proposició amb l’objectiu de definir el model de ciutat que volem construir i materialitzar-lo en la proposta de programa electoral que defensarà la CUP en les eleccions municipals del maig del 2015.

A partir del treball realitzat pel grup de persones que participa en cadascuna d’aquestes sessions, es realitzarà un esborrany de programa que s’haurà de sotmetre a votació en una assemblea oberta que es realitzarà aproximadament el març del 2015.

El contingut d’aquest programa, elaborat mitjançant la participació de tots i totes, serà el document que fixarà les propostes de la CUP al ple durant el proper mandat 2015-2019.


Diagnosi

L’esclat de la crisi estructural del sistema capitalista ha agreujat els sectors de la societat en més risc d’exclusió social i ha incrementat la desigualtat social entre els més rics i els més pobres. Això ha estat així a escala global, però també a escala municipal.

L’entrada d’un govern de dretes a l’Ajuntament de Reus l’any 2011 –per molt que l’anterior tripartit d’esquerres només ho fos de nom– ha tingut greus efectes en les polítiques en matèria de drets socials, o com el tripartit batejà com a Benestar Social, que l’actual Govern l’ha rebatejat amb el nom de Serveis Socials.

Tot i que amb el canvi de govern el nombre de regidories de l’Àrea de Serveis Socials ha augmentat, no s’ha incrementat la inversió en polítiques de drets socials, ans al contrari. Hi ha fins a dues regidories en què el pressupost es limita al sou de la regidora en qüestió, sense tenir recursos per realitzar res.

I, especialment greu, ha estat la creació de la Regidoria de Convivència i Immigració, que ha representat l’anul·lació de totes les minses polítiques que es feien en aquest àmbit. I, no sols això, sinó l’impuls de polítiques populistes en contra dels drets de les persones migrades. L’ordenança del civisme potser ha estat la més mediàtica. Però cal destacar el requisit de dos anys d’empadronament a la ciutat per poder accedir als ajuts municipals en totes les matèries. Un requisit que no sols afecta les persones migrades d’altres països sinó també molta gent de la ciutat que està empadronada en altres municipis pels motius que sigui.

La característica principal de les polítiques de drets socials a la ciutat és la beneficència i l’externalització. Davant de la greu mancança de recursos econòmics per part dels tècnics i les tècniques de l’Ajuntament, el Govern ha optat per la constant externalització de serveis mitjançant convenis amb agents externs de la iniciativa privada.

A més, sobre les polítiques de drets socials en l’àmbit municipal, ronda el fantasma de la Llei de reforma de l’Administració Local impulsada per Madrid, que contempla que, en dos anys, les polítiques de drets socials passaran a ser una competència autonòmica, de manera que es perd el factor de proximitat tan necessari en aquest àmbit.

En matèria de drets sexuals, el Govern ha vetat totes les propostes dutes al ple per la CUP per tal de normalitzar aquesta situació. En matèria de jovent, l’Ajuntament continua sense fer cap tipus de política al respecte. En matèria de gènere, el Govern actual ha fusionat el Consell Municipal de la Dona i el de Polítiques d’Igualtat, tot reduint-lo a un espai on parlar de festes i d’altres actes lúdics.

Les propostes de la CUP al plenari per tal de potenciar els drets socials i dotar aquestes reivindicacions d’una connotació rupturista que impliqui una nova lògica, que defugi de l’assistencialisme i la beneficència, ha xocat frontalment amb un govern dretà, que fins i tot utilitza els recursos destinats a aquestes polítiques per fer clientelisme polític.


 

Desenvolupament i propostes

Fruit del debat sorgit entre les persones assistents a la Taula del passat 13 de novembre, vam concloure la jornada amb aquesta pluja d’idees, reflexions i propostes que, properament, seguirem treballant:

– Gratuïtat dels serveis públic (transport públic, activitats participatives, cursos) per a persones jubilades, pensionistes, famílies nombroses i monoparentals, així com per a altres casos de persones socialment desfavorides o considerades de risc.

– Crear la regidoria de Salut Pública i garantir la participació i la transparència com a garants de les bones pràctiques de la gestió pública.

– Promoure la jubilació activa amb el suport a associacions i activitats culturals i esportives orientades i autogestionades per aquest col·lectiu.

– Consolidar els programes de Teleassistència i d’Ajuda a Domicili de la ciutat.

– Atenció a les famílies encarregades de cuidar a persones dependents, mitjançant la formació específica, orientació telefònica i programes de visita a les persones dependents (i de descans per a les famílies cuidadores).

– Establir l’adequació i rehabilitació d’habitatges i equipaments bàsics (com la Casa del Transeünt) per a persones en situació de risc social.

– Promoció de pisos de protecció oficial accessibles: sense barreres arquitectòniques, amb requisits justos i no excloents, lloguer accessible i molt per baix del preu del mercat, entre altres.

– Activar la prevenció i la lluita contra la drogoaddicció, especialment en centres escolars, actualitzant el coneixement, informant sobre els serveis de rehabilitació i promovent la reintegració social de les persones afectades.

– Fomentar la participació de les diverses entitats juvenils del municipi, així com dels i de les joves a títol individual, en aquesta Xarxa de Joves i reconèixer-la com a agent social amb caràcter vinculant. És a dir, dotar-la de poders per incidir en les preses de decisions finals en matèria de joventut.

– Oferir facilitats a les entitats juvenils en les tasques pròpies d’una organització: assessorament legal, formació sobre gestió d’entitats, i informació sobre tràmits i ajudes, entre d’altres.

– La creació d’espais autogestionats per les associacions que es dotin dels requeriments mínims perquè aquestes puguin desenvolupar les seves activitats, ampliant així els serveis oferts fins ara pels Centres Cívics.

– Programes d’autogestió i autorealització: cooperatives de serveis i oficis, intercanvi de serveis i experiències d’ús municipal.

– Promoció pública de cursos de reinserció laboral per a dones excloses del mercat de treball per haver-se hagut d’ocupar de tasques domèstiques: atenció a malalts, infants i familiars, entre d’altres.

– Promoció pública de cursos de reinserció laboral fruit d’un estudi de necessitats i de mercat per a col·lectius en situació de risc: persones presidiàries, aturats de llarga durada, sense formació o amb necessitat de renovació d’ofici.

– Exigir resultats als programes d’inclusió socials i visualitzar l’optimització de recursos més enllà de la justificació econòmica.

– Fer i publicar un estudi en profunditat de la realitat i dels desajustos socials a la ciutat, així com homogeneïtzar dades per tal de verificar el resultat i fer una bona planificació.

– Apostar per la “finestreta única”. L’elevat grau de burocràcia i els tràmits necessaris no permeten accedir a serveis i prestacions a moltes persones i famílies.

– Crear un mapa de necessitats d’inclusió social a la ciutat, en les seves variants, de cara a l’establiment de serveis socials de proximitat que afavoreixin l’arrelament a l’entorn més proper.

– Establir línies directes d’acció i programes d’emergències útils, ràpids i dinàmics.

– Reformulació dels requisits d’accés als serveis i a les prestacions, així com eliminar d’arrel els dos anys d’empadronament a la ciutat necessaris.

– Denunciar la il·legalitat de les propostes negacionistes envers el padró, que ho són envers l’accés universal als drets bàsics i que afecten especialment la població immigrada, però també l’autòctona (per exemple, les persones sense sostre que tenen dret a ser empadronades en una adreça administrativa amb un informe de serveis socials).

– No determinar la limitació pressupostària segons previsió o supòsits sinó segons projectes i necessitats.


 

Aquest document serà el punt de partida per seguir treballant en el proper programa polític de la CUP. Si algú té alguna proposta, vol fer una trobada o crear un espai més enllà de la taula de debat podem buscar la manera de fer-ho efectiu. De no ser així, a principis de gener podríem fer una segona trobada de la taula per donar-li una empenta més i, el més important, fer dels processos participatius una eina d’intercanvi, de treball i de creació de sinergies.

A més d’agrair-vos sincerament la vostra participació o interès en rebre aquesta síntesi, us anticipo que per al dissabte 31 de gener estem organitzant una Trobada d’Unitat Popular a escala municipal en la qual esteu convidades i convidats.