Inici – Model econòmic

Presentació:

Igual com ja vam fer fa quatre anys, la CUP inicia un procés de participació ciutadana de debat i proposició, amb l’objectiu de definir el model de ciutat que volem construir i materialitzar-lo en la proposta de programa electoral que defensarà la CUP a les eleccions municipals de maig de 2015.

Aquest procés es dividirà en diferents sessions de debat temàtiques, obertes a la participació de tothom qui ho vulgui. A partir del treball realitzat pel grup de persones que participi en cadascuna d’aquestes sessions, es realitzarà un esborrany de programa que s’haurà de sotmetre a votació en una assemblea oberta que es realitzarà aproximadament al març de 2015.

El contingut d’aquest programa, elaborat mitjançant la participació de tots i totes, serà el document que fixarà les propostes al Ple de la CUP per al proper mandat 2015-2019.


Metodologia:

La sessió es dividirà en les següents fases:

Introducció: Presentació del tema a càrrec del moderador, a partir de l’experiència adquirida a l’Ajuntament i del programa marc (10 min.)

Presentació dels participants: Roda de presentació (5 min.)

Fase de diagnosi: Obrir el debat per consensuar una radiografia de l’estat de la ciutat (30 min.)

Fase de propostes: Un cop conclosa la diagnosi, fer una enumeració dels principals problemes que presenta la ciutat. Punt a punt debatre sobre les possibles propostes per resoldre aquests problemes (60 min.)

Fase de conclusions: Fer un repàs de l’enumeració dels problemes i de les propostes respectives. Fixar calendari de treball tenint en compte la segona fase del procés. En funció de com ha anat el debat, se pot considerar de convocar un nou debat, de treballar via mail…(15 min.)


Introducció:

Els projectes faraònics engegats per l’anterior govern tripartit en el darrer mandat, en relació a la promoció econòmica (Shirota, Tecnoparc, Centre Bioempreses…) han estat un fracàs total. Cap d’aquests projectes ha arribat a arrencar tal i com estava plantejat i el cost econòmic públic que ha tingut no s’ha cobert –ni de bon tros- amb els beneficis que en pensaven extreure.

El projecte del Tecnoparc, centrat en atreure empreses d’alt nivell d’investigació biotecnològica, ha acabat en centenars de metres quadrats plens d’herbes i alguns solars ocupats per empreses que no tenen res a veure en aquest sector: menjar ràpid, supermercats, magatzems logístics… Això coincideix, amb el moment en que la ciutat està vivint moments de màxim atur.

No sols això, sinó que aquests projectes són part del gran desgavell econòmic i financer que viu l’Ajuntament –un dels més endeutats de l’Estat espanyol- i centren part de l’atenció dels processos judicials que s’han iniciat al llarg d’aquest mandat: Cas Tecnoparc i Cas Shirota.

La gestió de diners públics, els sobresous encoberts, el desastre en la col·laboració público-privada, el paper de la Universitat Rovira i Virgili… són algunes de les causes i alhora conseqüències d’un model caduc.

Aquest fracàs en l’impuls d’un nou sector econòmic a la ciutat provoca el manteniment de l’hegemonia del model econòmic de la ciutat en el sector comercial. I, més, quan també constatem la manca d’ocupació del solar industrial a la ciutat, que s’evidencia en la baixa ocupació en els darrers plans de l’anterior govern de crear noves zones industrials.

El sector comercial és el que tradicionalment, i actualment, dona referencialitat i capitalitat a la ciutat. Tanmateix, el projecte del Pallol i el de Metrovacesa, també plantegen nous interrogants sobre el model tradicional de comerç de proximitat a la nostra ciutat.

Un debat, on també cal tenir en compte la progressiva homogeneïtzació de l’oferta comercial de la ciutat –a través de franquícies-, que fa que cada cop hi hagi menys diferència entre l’oferta comercial de la nostra ciutat i la que pugui oferir qualsevol altre ciutat de similars o majors dimensions.

L’augment del turisme, bàsicament provocat per la diversificació de l’oferta adreça als turistes de “sol i platja” i no per l’acció institucional, ha significat alhora un amortidor del descens de les vendes del comerç local en motiu de la crisi socioeconòmica que patim en l’actual conjuntura del sistema capitalista. El comerç, ha estat doncs, el principal atractiu per la captació de turistes, que ha anat acompanyat de l’oferta cultural de la ciutat. Tanmateix, la “russificació” del turisme ha posat en evidència quines són les prioritats dels turistes que visiten la ciutat actualment.

En aquest sentit, cal mencionar els constants canvis d’enfocament del Gaudí Centre des de finals de l’anterior mandat i al llarg de l’actual. La recuperació de les visites a la Casa Navàs –amb el manteniment de les visites a l’Institut Pere Mata- han pogut ampliar l’oferta adreça als turistes, tot i que en el seu conjunt, deix basant a desitjar des d’una perspectiva de política pública cultural.

Per últim, no podríem oblidar-nos del sector minoritzat, com és l’agricultura. El desinterès de l’Ajuntament en aquest sector és manifest. Cada cop queden menys reusencs i reusenques que es dediquin a l’activitat primària, mentre que en d’altres municipis s’ha revertit aquesta situació amb una implicació de les institucions públiques –o sense elles-.

Des del punt de vista del treball, la situació és més que alarmant. L’índex d’atur està disparat i no hi ha perspectives reals de canvi d’aquesta tendència. A més, l’ocupació s’ha precaritzat aprofitant aquest alt índex d’atur, el que és especialment sensible en sectors importants a la ciutat com l’hosteleria, i sobretot el comerç.

Un altre capítol a part, també es mereix la qüestió de la Hisenda municipal. Les ordenances fiscals representen un important instrument de redistribució de la riquesa, que actualment no està orientada des d’un punt de vista social, sinó simplement de forma comptable per intentar quadrar comptes. Aquesta eina, també podria servir per incentivar la creació d’ocupació i activitat empresarial, per tal de capgirar el model actual i apostar per noves formes d’entendre l’economia.

En resum, el pla de promoció econòmica de l’anterior govern ha fracassat totalment. I, l’actual govern, no ha sabut reconvertir l’aposta per generar un nou model de promoció econòmica més necessari que mai en l’actual conjuntura de crisi. Cal replantejar seriosament com afrontar aquesta problemàtica. Tot tenint en compte, debats que tenen una importància cabdal com ara les infraestructures, la mobilitat, la formació… I, sobretot, des del punt de vista del treball, cal mobilitzar-se en defensa de l’ocupació, dels drets i cercar alternatives que plantegin una ocupació digne i estable.


Programa electoral CUP Reus 2011

  1. Assumpció d’un paper actiu de defensa dels treballadors i de les treballadores: L’Ajuntament ha de defensar la permanència de les activitats industrials susceptibles de deslocalització, encara que no siguin rendibles, amb l’estudi i l’oferiment suport públic davant les vies alternatives de continuació de l’activitat que comptin amb la participació activa dels treballadors i de les treballadores.
  1. Lluitar contra la temporalitat: L’Ajuntament ha d’assumir com a pròpia la lluita per acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el propi ens local mitjançant la signatura del compromís per l’estabilitat, que s’hauria d’exigir a les empreses que es subcontractin com a primera condició a complir i una clàusula d’estabilitat a establir per aquelles empreses que participin en els diferents concursos impulsats per l’ens municipal.
  1. Promoure les cooperatives: cal que l’ajuntament prioritzi les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social a través de la preferència en l’obtenció d’ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local, publicitat gratuïta als mitjans públics i presència en fires.
  1. Desplegar una política d’hisenda municipal basada en la justícia distributiva: cal una tributació progressiva. Per tal de finançar les mesures per la igualtat social i d’urgència pels casos que sobrevindran en els propers mesos, cal que l’Ajuntament disposi de fons per continuar duent a terme la seva funció social redistributiva; per tant, des de la CUP apostem per augmentar els impostos a totes aquelles empreses i particulars que més guanyen i han guanyat a través d’impostos més o menys progressius com l’IBI, etc.
  1. Iniciar les activitats productives d’inserció: s’han d’impulsar, per exemple, els horts comunitaris per part de persones amb risc d’exclusió, monitoritzades i formades per part de tècnics de l’ajuntament.
  1. Ajudar els treballadors autònoms: per tal que aquests treballadors / aquestes treballadores puguin accedir als fons necessaris per continuar desenvolupant la seva activitat, l’ajuntament ha d’intervenir activament en els tràmits necessaris amb l’entitat bancària negociant crèdits tous i oferint-los garanties. Caldrà que l’ens municipal estableixi un protocol amb aquests treballadors / aquestes treballadores per aquests tràmits.
  1. Redistribuir els ingressos de l’ajuntament: cal que l’Ajuntament, en base als ingressos obtinguts, prioritzi essencialment aquelles despeses de caràcternetament social i doti els serveis públics dels fons necessaris encara que això signifiqui l’aturada d’obres o inversions d’algun altre tipus.
  1. Suprimir o rebaixar les taxes sobre serveis essencials: per tal com són ingressos que no tenen en compte la renda dels ciutadans i ciutadanes i per tant tenen una afectació més gran a qui menys té. En qualsevol cas, es podrien establir sistemes de descomptes en funció de la renda.
  2. Suprimir determinats serveis que no siguin essencials: o gravar-los fortament a través de taxes.
  1. Augmentar els criteris progressius dels impostos municipals: impost de béns immobles, impost de circulació de vehicles, etc. Cal una tributació progressiva. Per tal de finançar les mesures per la igualtat social i d’urgència pels casos que sobrevindran en els propers temps, cal que l’ajuntament disposi de fons per seguir duent a terme la seva funció social redistributiva. Per tant des de la CUP apostem per augmentar els impostos a totes aquelles empreses i particulars que més guanyen i han guanyat a través d’impostos més o menys progressius.
  1. Imposar un recàrrec a l’IBI dels habitatges desocupats. Aplicar descomptes i exempcions de taxes i impostos municipals a les persones desocupades: sense que cobrin prestació de desocupació o els que cobrin una prestació baixa o assistencial.
  1. Incrementar la despesa social: Cal un augment dels recursos municipals destinats a educació i sanitat i per destinar-los a intervenció directa als col·lectius mes desafavorits.
  1. Participació ciutadana en matèria de pressupostos: Per a poder fer pressupostos participatius cal identificar molt bé l’àmbit que es sotmetrà a discussió, poder garantir el finançament de les opcions que sorgeixin, vetllar perquè no segrestin l’espai de participació lobbys organitzats, que tampoc són representatius.

* Si accedeixes a http://gm.cupreus.cat/mocions-presentades/ trobaràs totes les mocions presentades al Ple i Junta de Portaveus durant el mandat 2011-2015.


Programa electoral marc de la CUP per a les eleccions municipals de maig de 2011 aprovat en l’Assemblea Nacional Extraordinària a Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

Independentment del model, el posicionament de la CUP com a organització d’esquerres ens porta a tenir present que les polítiques públiques de promoció econòmica han de fomentar el cooperativisme i l’economia arrelada al territori per tal de fomentar els drets laborals i una economia que defugi el model de creixement continu imperant.

També, i com una part d’aquest model econòmic pel qual apostem, s’ha de potenciar un canvi de model productiu d’acord amb el cobriment de necessitats i no de la maximització del benefici, que afavoreixi alhora altres sectors econòmics amb potencial de futur: sector primari, «oficis» –potenciació de la «reparació» enfront del «llençar l’aparell trencat per comprar-ne un de nou», rehabilitació d’edificis enfront de la construcció desmesurada, etc.–, serveis personals, mediambientals, oci creatiu i productiu, turisme actiu, etc.

Un dels efectes que està tenint la crisi és el tancament d’empreses i/o la seva deslocalització quan es tracta d’empreses multinacionals, tot i que aquestes puguin tenir projectes de viabilitat. L’ajuntament ha d’assumir un paper actiu en la defensa dels treballadors i de les treballadores, i ha de defensar la permanència de les activitats susceptibles de deslocalització oferint un suport públic a les vies alternatives de continuació de l’activitat que comptin amb la participació activa dels treballadors i de les treballadores.

La CUP ha de donar suport a totes aquelles iniciatives i lluites que serveixin per apoderar les classes populars de les quals formen part indissoluble. Això vol dir que hem de donar un decidit suport al cooperativisme i a l’economia social i prioritzar, tant en el nostre fer diari com en el nostre treball a les institucions les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social més justa, en tots els aspectes. S’ha d’apostar, per exemple, per donar-los preferència en les institucions en l’obtenció d’ajuts o cessió de locals públics o en la subcontractació de serveis.

Des de l’àmbit institucional cal facilitar-los publicitat gratuïta en els mitjans de comunicació i presència preferent en fires, trobades, etc. organitzades pels diferents estaments institucionals.

Criteris d’actuació

En base a tot això i tenint en compte les competències municipals, la CUP, en l’àmbit institucional, ha de seguir els següents criteris:

  • Prioritzar, quant a la política de contractació de l’ajuntament, les empreses cooperatives i establir criteris i condicions referents als drets laborals –com la lluita contra la temporalitat demanant compromisos per a l’estabilitat– a l’hora d’adjudicar les contractacions, tenint en compte també l’aspecte territorial en les contractacions, d’acord amb les limitacions legislatives existents.
  • Prioritzar les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social a través de la preferència en l’obtenció d’ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local, publicitat gratuïta als mitjans públics i presència en fires.
  • Procurar polítiques de foment de consum de l’agricultura de proximitat, especialment l’ecològica, facilitant els canals de distribució i punts de venda directa i fent la difusió pertinent mitjançant els mitjans municipals.
  • Fomentar els mercats municipals i mercadals en detriment del model de centres comercials i mercats que giren al voltant de supermercats.

L’atur és un dels problemes que requereixen una intervenció urgent des de les administracions i tot i que les entitats locals no tenen competències legals sobre aquest tema és la primera administració a qui s’adrecen els ciutadans i les ciutadanes en situacions problemàtiques i, per tant, els ajuntaments tenen una responsabilitat social que han d’assumir. Algunes actuacions d’ajuda als aturats i a les aturades poden ser:

  • Punts d’informació i orientació laboral: han de ser complementaris als que puguin existir en altres instàncies institucionals i han de ser un lloc per orientar les persones aturades que sovint no saben què poden fer, on s’han d’adreçar, etc.
  • Ajudes a les persones aturades: descomptes i exempcions de taxes i impostos municipals i d’altres serveis, formació i serveis d’inserció laboral, etc.

Un altre col·lectiu que està patint especialment els efectes de la crisi econòmica és el dels i de les treballadores autònomes. Cal que els ajuntaments ajudin els treballadors autònoms. Per tal que aquests treballadors puguin accedir als fons necessaris per continuar desenvolupant la seva activitat, l’ajuntament ha d’intervenir activament en els tràmits necessaris amb l’entitat bancària negociant crèdits tous i oferint-los garanties. Caldrà que l’ens municipal estableixi un protocol amb aquests treballadors per aquests tràmits. Cal fer estudis periòdics sobre desigualtats, pobresa i exclusió.

Considerem que abans d’actuar cal saber què passa i per què passa. L’ajuntament hauria de disposar de la informació necessària sobre com està afectant la crisi les classes populars del municipi i, en funció d’això, prioritzar unes línies de treball o unes altres. Aquests estudis de, per exemple, les mesures PIRMI, han de permetre a l’ajuntament disposar d’un diagnòstic fiable –tot i que algunes d’elles no siguin estrictament de l’àmbit municipal– i han de permetre a l’ajuntament realitzar pressió per la seva dignificació. Entenem que és imprescindible crear un observatori de la pobresa municipal per realitzar aquests estudis, tractar aquestes dades i planificar les accions de resposta corresponents.

Per tal de fer un seguiment dels efectes de la crisi als municipis, la CUP ha d’impulsar la creació de:

  • Taules municipals sobre la crisi: compostes pels grups municipals i entitats associatives com les organitzacions sindicals i les associacions de veïns i veïnes; aquestes taules han de desenvolupar dues funcions bàsiques:
    • Observatori de l’evolució de la crisi al municipi
    • Generació de propostes per fer-hi front

 

Conclusió:

El present document, pretén ser una introducció per a iniciar el debat en matèria de cultura al nostre municipi i al nostre ajuntament, per tal de realitzar una diagnosi de la situació actual en aquesta qüestió, així com iniciar el debat sobre propostes que poguessin servir per avançar en els objectius estratègics marcats.


Speak Your Mind

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>